10 PUNTS
PARA UNA SANA RELACIÓN
1 AFECTE - ESTIMACIÓ - VIDA AFECTIVA DE
LA PARELLA
L'estimació i l'afecte no donar-los per suposats.
És un valor que s'ha d'alimentar continuament i s'ha de sostenir madurant cada
un la part que li correspon. Arribar a ser do per l'altre no és fàcil. Cal
conèixer i ser conscient cada un de les etapes de la relació (des de
l'enamorament, passant pel desensís, per les crisis i els conflictes de
relació, fins a la reestructuració i la refundació de la relació.
L'aspecte afectiu és básic i cal fonamentar-lo
molt bé perquè la parella avanci de forma constructiva. Només us anunciem un
tema de cabdal importància com és ara el tema que anomenem "les ferides de
‘no amor’ que tothom porta (més o menys intenses o profundes) quan inicia la
relació de parella.
Si no es tenen en compte aquestes ferides de ‘no
amor’, condicionen moltíssim la relació, un cop s’entra en la rutina del dia a
dia i en el desencís i ja no s’experimenta l’impuls de l’enamorament.
2. COMPROMÍS
Un punt molt important pel que fa al COMPROMÍS és
el tema de les DIFERÈNCIES. És molt difícil afrontar l’acceptació de l’altre
diferent a mi, si no es forma bé cada persona en el tema de les DIFERÈNCIES.
Formar-se en aquest tema vol dir, aprendre a tenir
clares les idees sobre què significa relacionar-se amb l’altre diferent a mi el
qual o la qual SEMPRE SERÀ DIFERENT A MI, PER MOLT QUE TOTS DOS ENS ESFORCEM A
SER CADA DIA MÉS PERFECTES.
Encara que aconseguíssim millorar i ser perfectes,
sempre serem diferents. Per tant, acceptar l’altre vol dir ACCEPTAR algú
diferent a mi. Viure la diferència NO com un defecte o amb resignació, sinó com
la més gran gràcia i possibilitat de realització de tots dos.
No es tracta de ser persones UNIFORMADES segons un
model, sinó de ser persones que s’uneixen i fan el COMPROMÍS de tendir a la
UNITAT, malgrat la diversitat de l’ego-caràcter de cada un. Som diferents en
les formes, però igual en humanitat.
Entendre i viure això requereix un treball profund
de formació, diríem antropológica.
3. FORMACIÓ
Ho dieu molt bé i molt clar. Formació element
bàsic, a tots nivells. En alguns casos aquesta formació cal entendre-la a
nivell de creixement personal partint de bases psicoafectives força integrades.
En altres casos aquesta formació ha de consistir en posar bases sanes a la
relació, quan la persona ha experimentat profundes ferides de ‘no estimació’ a
la infància. La parella mai no pot suplir i ser tapaforats de les mancances i
ferides afectives que l’altre ha patit a la infància. Cal sanar mentre es va
fent camí junts.
Per tant, la formació sempre és necessària ja
sigui a nivell de cursos, xerrades, grups a partir d’uns mínims d’integració
psicoafectiva, però és molt més necessària quan aquests mínims no hi són o les
ferides de ‘no amor’ condicionen la relaciò actual de l’adult. En aquests casos
la formació ha de començar gairebé amb un teràpia.
4. COMUNICACIÓ
Element bàsic de la relació de parella. Aprendre a
comunicar a diversos nivells, segons capes de comunicació.
No tot és comunicació. La regulació de la
comunicació o la comunicació de qualitat és el diàleg. Cal aprendre a dialogar.
Sobre la comunicació s’estructura gran part de la
vida sana o malalta de la parella, en funció de com sabem comunicar-se i
dialogar.
5. LA GRAN FAMÍLIA I ELS AMICS
És el tema de la parella oberta o tancada en si
mateixa. Important revisar els lligams amb l’entorn.
Sense més comentaris.
6. BIOGRAFIA FAMILIAR
En aquest tema assenyalem un punt important a
tenir en compte: Com la parella es relaciona amb les respectives famílies
d’origen i quina influència deixen que la respectiva família d’origen tingui en
la seva relació de parella, en la família que ells formen de bell nou. En casos
conflictius, sempre la nova família que es forma, té prioritat sobre la família
d’origen que sigui generadora de conflictes o de neuras.
L’altre punt important és donar informació i
formació referent a COM LA HISTÒRIA PERSONAL DE CADA UN INFLUEIX EN LA HISTÒRIA
FAMILIAR QUE COMENCEN JUNTS. Áquí considerem important que s’afronti la relació
de parella conscient de quina és la biografia persona de cadascú. Per ajudar-se
a créixer i a madurar junts. No donar per suposat que el temps ha arregla tot.
Fals. Amb el temps les neuras que no es treballen, es projecten en la relació
amb l’altre i això saboteja la relació.
7. TRANSCENDÈNCIA I SENTIT
Totalment d’acord amb què el sentit transcendent
es treballi, es tingui present i formi part del camí de creixement de la
parella.
Aquí entenem que també hi ha d’haver un cert grau
de formació bàsica, teològica i espiritual que sostingui el per què i el per a
què en moments de crisis, dolor, sofriment i conflictes.
8. TEMPS LLIURE COMPARTIT
D’acord amb el que plantegeu. Sense més comentaris
9. ORDRE MATERIAL
Els temes materials de la llar són tan importants
com els temes de valors i espirituals i transcendents.
Aquí creiem important valorar el fet que tots
col.laborin a què la llar sigui un lloc acollidor, on ningú hagi de marxar fora
per buscar el que a casa no troba.
10. CRISIS I DIFICULTATS
Són el termòmetre de la qualitat de la relació,
del nivell de maduresa tant psicoafectiva com espiritual.
Són el termòmetre de l’equilibri o el desequilibri
de la relació; de l’ordre o el desordre amb què es viu la relació; del grau
d’igualtat o desigualtat amb què es viu la relació; dels criteris que sostenen
o bloquegen la relació, etc.
Són indicadors del que cal treballar, sanar,
afrontar, millorar, reconduir, etc.
EDUCAR LA
RELACIÓ DE PARELLA AL VOLTANT DE L’AMOR
Segons el nostre parer i experiència creiem molt
important formar i ajudar les parelles que acompanyeu al matrimoni entorn d’un
plantejament integrador, des del punt de vista cristià.
És un plantejament que abans que psicològic i
espiritual és antropològic-relacional. És a dir, a voltant de la persona en
relació. Quin valor ens donem com a persones?
El valor integrador de la persona per excel.lència
és l’amor, l’estimació. Quan la persona se sent estimada, s’obre i està
disposada a tot. AL contrari, es tenca, es protegeix i es posa a la defensiva.
Aquesta actitud de tancament neurotitza la persona i l’ego-centre en si mateix.
Per tant l’element integrador bàsic per afrontar
la relació de parella considerem que és l’amor. Un amor que ha de madurar, però
que des del primer moment ha de ser l’eix de tot el procés.
Els 10 punts que exposeu són importantíssim i hi
estem totalment d’acord. Nosaltres creiem que es podem resumir en 7 aspectes
bàsics a tenir en compte.
Molt important!!!
Mirar aquests 7 aspectes des de la perspectiva
antropològica de l’AMOR.
Ens expliquem una mica millor.
Que l’amor sigui l’eix integrador de tota la vida
de la parella vol dir fonamentar tots aquests aspectes en l’amor; vol dir
enfocar-los tots des de l’amor, com expressió de l’amor; vol dir il.luminar-los
des de l’amor, mirar-los, enfocar-los, plantejar-los, afrontar-los des de la
perspectiva de l’amor. De forma que tot giri al voltant de l’amor que cada un
vol madurar, i donar a l’altre, no tant des de l’amor que cada un espera rebre
de l’altre.
Per una parella cristiana, com és el cas que us
ocupa, aquest amor integrador, és DÉU AMOR, manifestat en Jesús, ensenyat per
Jesús, el qual posa el llistó de fins on és possible madurar en l’amor autèntic:
fins a donar la vida per l’altre. D’aquesta manera Deu Amor és el referent del
vertader amor de la parella.
1. DÉU ÉS EL BÉ (VERMELL).
Partim de la realitat amb la que cada parella es
troba quan comencen a fer camí junts. Amb què es troben?
Es troben dues persones que s’han enamorat i
s’estimen i volen fer un camí junts, volem formar una família.
Al darrera del primer enamorament es trobem, però
i molt aviat, amb la realitat de la respectiva BIOGRAFIA PERSONAL, és a dir,
amb les seves neuras, amb les seves llums i ombres, amb les il.lusions i amb la
realitat del desencís, quan l’ego-caràcter de cadascú es troba amb les
contrarietats de l’altre.
Aquesta primera realitat, es posa de manifest molt
aviat. Aviat salten xispes. Algunes comencen a encendre un foc que sovint es
vol apagar tirant-t’hi més llenya. Sovint la situació pot arribar al “vermell roent”.
Si l’amor i l’estimació és l’eix, és el criteri i
el valor que es vol salvar per damunt de tot, és aquest amor el que dóna el
sentit i la força perquè cada un afronti la seva biografia personal des del que
cada un ha de treballar, sense voler que sigui l’altre qui ha de canviar.
Aquest amor porta a cadascú a voler veure les respectives ferides de ‘no amor’
que ha de sanar perquè l’altre se senti bé en la relació. Quan cada un es mira
a si mateix per sanar allò que li cal sanar, és l’acte d’amor més honest per
començar a avançar amb confiança i seguretat, contrari al cansament que suposen
les exigències, les manipulacions, les culpes que l’altre projecte en la
parella, els jocs psicològics perquè l’altre s’acomodi a les meves
expectatives, etc.
Aquest primer treball de presa de consciència de
la pròpia biografia personal l’identifiquem amb el color vermell, que quan es
mira des de l’amor, forma part de procés de creixement i de maduració de cada
persona. Com qualsevol color, forma part de la llum, la qual quan es refracta
en un prisma ho fa en els set colors de l’arc de sant Martí.
El vermell és el color de la vida divina, entesa
com a energia, com a VIDA que unifica, com a economia, com a bé suprem: DÉS ÉS
EL BÉ.
Es tracta de veure i enfocar la història personal
de cada un des de la perspectiva de com Déu, en el seu AMOR veu i estima cada
membre de la parella. Déu mira cada un amb amor, sigui com sigui, es trobi com
es trobi, es trobi en la fase que es trobi, sempre el mira amb la capacitat de
sortir endavant. Aquesta mirada d’amor de Déu, és una mirada que no jutja sinó
que dóna confiança i estimula a afrontar les ferides de ‘no amor’ per punyents
i profundes que siguin. La Resiliència demostra que això és possible.
El tema del COMPROMÍS, el veiem dintre d’aquest
mateix color vermell. El COMPROMÍS de viure junts, fent camí cap a la unió. Es
tracta d’un camí de comunió en l’amor.
Seguint amb la imatge visual de l’arc de St.
Martí, el raig de llum és un de sol. Quan es refracta ho fa en colors diversos.
EL raig de llum per a nosaltres és aquest AMOR DE DÉU que ens sosté, ens sana,
ens dóna sentit i ens integra.
2. DÉU ÉS EL QUE ÉS (VERD).
Si agafem el temps lliure compartit, per a
nosaltres és el color verd. Vist des de l’amor tot el que es comparteix, el
lleure, el descans, les estones d’esbarjo, de família, de relaxament familiar,
les amistats, tot el que ajuda a recuperar la salut i a mantenir-la, també quan
la salut manca, ho veiem des de l’amor. És aquest amor el que procura que
l’altre es trobi bé, que descansi, que recuperi forces quan ho necessita, que
recuperi la salut quan manca. Però la salut no només és la del cos, també la de
l’ànima, la de l’esperit. La màxima salut és quan fem possible la vida de Déu
en la família, en la relació de parella. Quan l’amor fa possible que l’altre se
senti acollit, escoltat, recolzat. Aleshores aquesta estimació fa que Déu es
trobi bé en aquella parella, en aquella llar, en aquella família. El verd és
l’amor que sana.
3. DÉU ÉS TRINITAT = HARMONIA (BLAU).
L’aspecte material, l’ordre de la casa, l’harmonia
externa de la llar, són expressió també de l’amor. Des de quan la parella
escull conjuntament els mobles, els colors, etc. que els ha de fer sentir a
gust, fins a la neteja, les tasques compartides de la llar, tot es pot viure
des de l’amor com a eix integrador. Déu per si mateix és harmonia, equilibri,
serenor, pau, benestar... Quan la parella no se sent a gust amb l’entorn físic
de la casa, han de mirar què els trenca
l’equilibri, l’harmonia. Quan ho parlen i s’ajuden a adonar-se, el podem
restablir a imatge de l’equilibri que és Déu. Com se sentiaria Déu si visqués
amb nosaltres? Què ens impedeix o ens dificulta l’harmonia? Què ens
desequilibra i ens desestabilitza? Per a nosaltres l’equilibri és el blau.
Què projectem cadascú del nostre interior que
genera desequilibri? L’harmonia exterior és reflex de l’harmonia interior. Què
hem d’ordenar cada un en el nostre interior per no projectar disharmonia a
l’altre, a l’entorn?
Si aquest plantejament es fa des de l’amor, per
salvar l’amor per damunt de tot, aquest amor s’assembla a Déu que és equilibri
i harmonia. I a on hi equilibri i harmonia, tots dos s’hi troben bé, a gust i
no tenen necessitat de buscar fora el benestar que tenen dintre.
4. DÉU ÉS U (VIOLETA).
Tot aquest plantejament comporta prendre’s la
comunicació i el diàleg de forma seriosa i com un element bàsic i molt
important. Comunicar comporta voler-ho fer per construir i sostenir la relació
sana de la parella. Això vol dir generar confiança, donar confiança. Vol dir
fidelitat a l’amor.
La comunicació nosaltres la veiem reflectada en el
color violeta. El diàleg té la força de generar unió, sensació de família,
seguretat en l’estimació. I l’estimació dóna seguretat.
Però dialogar i comunicar també cal fer-ho per
amor i des de l’amor i per generar i mantenir el foc de l’amor. Sense diàleg és
molt difícil salvar l’amor.
Si cal aprendre a dialogar, es fa per amor, per
salvar l’amor, perquè si l’amor es fereix, tota la relació trontolla.
La comunicació es fonamenta en la confiança, la
transparència, la sinceritat, la fidelitat, el desig de mantenir la família per
damunt de tota altra necessitat egocèntrica.
Dialogar vol dir disposició a revisar junts; vol
dir aprendre a “saber perdre” per construir relació; vol dir aprendre a fer-se
u amb l’altre; a deixar les pròpies idees per salvar per damunt de tot l’amor.
Vol dir afluixar el propi egoncentrisme per potenciar l’altre i de retruc tots
en surten beneficiats.
5. DÉU ÉS LLUM (ANYIL).
La formació vista de l’amor, suposa estar al dia,
preparar-se, informar-se i formar-se per ser útil, per fer millor bé, per tenir
recursos per afrontar millor la realitat, la vida de parella, els problemes i
els conflictes quan sorgeixen.
La formació és la germana petita de la saviesa.
Nosaltres identifiquem la formació i la saviesa
amb el color anyil.
La formació capacita. Però la principal
capacitació ha de ser l’amor. EM formo per estimar millor, per viure millor
l’estimació a la parella.
En formo no només perquè a mi m’agrada, no per ser
més (això seria engreixar l’ego que després passa factura quan vol sobresortir).
Em formo per amor, per ser més savi en l’amor i en la capacitat d’estimar. Per
saber estimar millor.
Això vol dir discernir i deixar allò que no
necessito saber per fer allò que necessito per estimar millor.
6. DÉU ÉS AMOR (TARONJA).
Les relacions amb l’entorn, amb el altres, amb la
família, amb els amics és una part de
l’equilibri que s’ha de tenir.
Per a nosaltres aquest aspecte de l’amor és el
color taronja.
L’amor vist des del taronja busca el bé de
l’entorn. Busca el bé de la parella en relació amb l’entorn. Aquest amor des
del taronja mira fora, sense descuidar-se de mirar dintre. És un amor que
sorgeix de dintre, de l’harmonia interior, passa per la parella, pels fills,
per la família i es comparteix amb els de fora, quan toca, i es cultiva dintre
quan no toca. Aquest amor també es nota en l’equilibri.
Quan hom viu molt cap enfora, cal preguntar-se per
a què, què busco que no trobo dintre, a casa, en la parella. Què em passa i què
ens passa.
7. DÉU ÉS ESPERIT (GROC).
El transcendent és l’aspecte que cuida la relació
amb Déu. Tot el que afecta la vida humana, afecta a Déu.
Aquest color per a nosaltres és el groc. Déu és
amor i és harmonia. L’amor de Déu que Ell dóna, demana correspondència. La
parella que cuida la relació amb Déu, cuida la qualitat de l’amor.
La màxima qualitat de l’amor és aquell que s’aprèn
de com Déu ens estima. Aprendre a estimar com Déu, és un repte possible, amb la
seva gràcia.
El groc és el color de l’amor integrador per
exel.lència.
SÍNTESI
Un criteri per saber si la parella viu
harmoniosament l’amor és si experimenta l’equilibri com un element de serenor,
generador de pau i de benestar. Quan experimenta malestar, cal que es preguntin
què ens genera desequilibri o què ens desestabilitza, o com jo genero
desestabilitat i malestar. I després cal tenir el coratge i la humilitat de
reconèixer la part pròpia generadora de desequilibri i malestar. Quan el desequilibri
es gran o profund, a vegades cal demanar ajuda de fora, a vegades al director
espiritual a vegades al professional, quan hom o la parella no se’n surten tots
sols.
Les crisis i dificultats són el senyal d’un amor
precari, immadur, tancat en si mateix. Les crisis i les dificultats són el
color negre. Tenen el seu sentit. Indiquen la llum que ens manca i que hem de
buscar per damunt de tot. Indiquen l’amor que cal madurar, exercitar, viure,
fer créixer.
Mentre que l’estimació, l’amor que madura i es viu
cada cop amb més generositat és la síntesi de l’arc de St. Martí. És la llum,
és el color blanc.
En definitiva, les persones vivim bé en
l’equilibri i l’harmonia. Vivim malament en tot el contrari. Patim quan en la
relació no trobem aquell amor que ens fa sentir segurs. Fugim del patiment i
del sofriment. El pitjor sofriment, l’arrel de tot sofriment és la manca
d’estimació.
Per això, cal que la parella centri el seu procés
de formació de parella entorn de l’amor, salvar per damunt de tot l’amor,
jugar-s’ho tot per l’amor.
L’amor ha de ser la llum que guia i sosté tots els
esforços. Cal invertir en amor.
Veure tota la relació de parella des de l’òptica
de l’amor és apostar per la vida, per la felicitat, pel creixement, per
l’autorealització...
En definitiva aquesta és la nostra experiència i
la nostra aportació. Creiem en la importància i la necessitat de treballar en
la persona en relació, perquè és en la relació on la persona creix i madura o
es bloqueja i és infeliç. Però la relació necessita un eix amb un sentit.
Aquest el trobem en l’amor. No un amor qualsevol, no un amor purament natural,
sinó en l’amor que té l’arrel en Déu Amor, el qual, perquè és Amor, és Trinitat
que s’ha encarnat en Jesús.
Per entendre millor l’amor de Déu encarnat, ens és
molt útil servir-nos de la metàfora del raig de llum blanca que quan travessa
el prisma es refracta en set colors. Aquesta analogia és força pedagògica per
entendre com l’amor es converteix en llum quan deixem que filtri en totes les
realitats de la vida humana i de la relació de parella. Aquest amor té la força
de transformar la persona i té la capacitat de donar-li el sentit més profund i
integrador.
Cal, però, que l’amor natural es deixi il.luminar
per l’amor sobrenatural. I perquè això sigui possible, s’ha de començar per
formar les parelles donant-te’ls conceptes clars, encara que profunds.
L’acompanyament de parelles a la nostra consulta,
quan ens exposen els seus problemes, les dificultats en la seva relació i en la
manca de comunicació, ens fa pensar en la necessitat d’una formació àmplia, que
els prepari per ser persones sanes i integrades, a fi d’esdevenir millors
pares.
El curs que des de fa uns anys impartim amb
comunitats religioses, és una experiència aplicable a la petita comunitat de
dos, que és la relació de parella, abans de convertir-se en família. La
responsabilitat és gran. Aquest curs, que consta de 12 sessions, permet fer un
procés seriós al llarg de dos anys, temps mínim per assimilar els continguts i
l
