dimarts, 12 d’agost del 2014

1 DINÀMICA INTEGRACIÓ DEL PERSONATGE REBUTJAT

INTRODUCCIÓ (ESQUEMA 0)

OBSERVA L’ESQUEMA 0 I REFLEXIONA EN ELS TEXTOS DELS AUTORS ALLÍ EXPOSATS.
QUÈ T’APORTEN.

PREPARA L’EXPOSICIÓ SOBRE ELS TEUS PERSONATGES

Imagina que se’t dóna l’oportunitat de fer una exposició de com ets tu. La gent que et vingui a veure a l’exposició, té la capacitat de contemplar-te tal com ets per dintre. Per preparar la teva exposició se’t concedeixen dues gràcies:

  • La primera gràcia et permet mostrar de tu al públic aquell tret de caràcter, aquella qualitat, aquella característica de tu que més valores, aprecies i desitges que els altres vegin quan visitin l’exposició. Quin tret, qualitat, característica esculls? Quina és la imatge que desitges s’emportin de tu?

  • La segunda gracia et dóna l’oportunitat de lliurar-te d’un tret, d’una característica, d’una qualitat que vuldries eliminar de tu, del teu caràcter, de la manera de ser… Quin tret, característica, qualitat elimines? Quin tret no suportes manifestar als altres? Quina qualitat desitges que ningú vegi quan visiti la teva exposició?

Sigues molt concret. Troba una qualitat de cada. Exemple:

1
JO REBUTJAT
2
JO IDEAL
No suporto la gent autoritària
Entrega total als altres

TRES IDEES FONAMENTALS

  1. Com és la meva mirada a la parella? Quina mirada predomina: la de les expectatives o la de l’amor? Exercici: les meves ulleres.
  2. Ens hem de viure en la nostra totalitat, per després relacionar-nos amb l’altre i estimar-lo en la totalitat. No podem viure’ns i estimar en totalitat mentre no integrem els nostres personarges (= conscient + inconscient) Integrar el nostre jo en el “sí mateix” = en el cor.
  3. Per poder integrar-nos en totalitat, ens hem de conèixer de veritat i en la veritat. El coneixement subjectiu el podem convertir en objectiu i conèixer-nos de veritat gràcies i a través de l’altre. El coneixement interobjectiu només és possible en l’amor.   

ESQUEMA 1

EXERCICI 1         LES ULLERES AMB LES QUE MIRO LA PARELLA

Exemple de Jo Ideal: Necessitat irrefrenable d’entrega servicial a tothom.

És la persona molt entregada als altres, amb una gran necessitat de fer bé als altres, amb una forta vinculació afectiva, a través de la qual tracta de rebre seguretat afectiva que necessiten. La primera posició és la de salvadora. Aguanta molt, no es permet expressar cap enfora. Això fa que es vagi carregant i senti injustament corresponsta tota l’entrega que ella dóna als altres. De mica en mica va cubant el sentiment de víctima. Veritablement acaba sentint-se així, fins que un dia explota, a la més mínima guspira de tensió. La seva explosió pot ser molt diversa, però en el fons sempre recau sobre algú. Sense voler-ho acaba essent butxí de qui no rep el que esperava i creu que té dret a rebre per tot el que dóna. Després se senten malament i torna a començar el cicle. Anem per parts:

1.        SALVADOR                    Quin personatge s’entrega tant i per a què?
2.        VÍCTIMA                           Quin personatge aguanta tant i per a què?
3.        BUTXÍ                               Qui explota quan ja no pot més i ataca als altres?
4.        JO CONSCIENT            On és l’acció del Jo conscient?

Exemple de Jo Rebutjat: Conflicte amb les persones autoritàries.

No suporto les persones que sempre manen sobre els altres. Per a mi una persona mandona és aquella que:
·         pretén organitzar la vida del altres,
·         és incapaç d’escoltar,
·         sempre dóna les culptes als altres,
·         considera que allò que ella pensa i fa és el correcte,
·         continuamente jutja i critica les intencions dels altres,
·         necessita marcar el seu territori i que els altres s’acomodin a ell i si algú no està d’acord, el problema és seu,
·         busca ser el centre d’atenció i s’imposa alçant la veu o ridiculitzant als altres,
·         és manipuladora i sap donar arguments per convèncer del que vol.

Primer

En el full que se t’entrega contesta cada un dels requadres. En el requadre de l’esquerra fes la teva llista de què rebutges o no suportes de la teva parella. En el requadre de la dreta fes la llista de què t’encanta de la teva parella.

Segon                  Posada en comú:

  • Què predomina?
  • Què fas amb les coses que rebutges?
  • Per què rebutges tot això?  (model educatiu – jo rebutjat)
  • Per a què vols tot el que t’encanta? (model educatiu – jo ideal)
  • Què posa de manifest el que rebutges i el que t’encanta? (els teus personatges)
  • Què estàs disposat a fer amb els teus personarges?

ESQUEMA 2

EXERCICI 2  INTEGRAR EL JO VULNERABLE I REBUTJAT 

Ara us aniré pautant els passos d’aquest exercici. Feu-lo compartint amb la vostra parella.

Primer: Quin nom li dones a aquest personatge rebutjat? Algú ens el vol compartir?

PAS 1: QUÈ SIGNIFICA PER A MI AIXÒ?

  • Cada vegada que ensupego amb aquesta situació, per a mi això significa que…
  • ho visc com…
  • em sento com si…
  • tinc la impressió que…
  • Omple el requadre 1 de l’esquema 2

PAS 2: SIGUES AIXÒ ARA I AQUÍ

  • Per un instant dóna’t permís per ficar-te dintre d’aquest personatge que rebutges totalment i sigues ell durant uns moments. Expressa’t així:
·         “JO SÓC … (afageix el teu personatge rebutjat, encara que et costi) cada vegada que…
·         sempre que algú…
·          quan se’m diu…
·         quan se m’obliga…
·         quan se m’imposa…
·         Omple el requadre 2 de l’esquema 2

PAS 3: COM SÓC JO QUAN EM COMPORTO AIXÍ, A LA MEVA MANERA?

  • Recorda moments concrets en què et reconèixes així, encara que sigui amb formes diferents, amb matisos diversos, però en el fons ve a ser el mateix…
  • JO SÓC així quan en la relació…
  • quan algú…
  • quan em sento…
  • quan intueixo que…
  • Omple el requadre 3 de l’esquema 2

PAS 4: COM EM RELACIONO I TRACTO ELS ALTRES QUAN SÓC AIXÍ?

  • JO quan sóc així reacciono…
  • em relaciono amb els altres…
  • tracto als altres…  
  • Omple el requadre 4 de l’esquema 2

PAS 5: COM EM SENTO ESSENT AIXÍ?

  • Quan sóc així, JO EM SENTO…
  • Omple el requadre 5 de l’esquema 2


ESQUEMA 3

EXERCICI 3                         INTEGRACIÓ DELS JOCS D’OPOSTOS
                                               ARA EM CONEC UNA MICA MILLOR, PERÒ NO EM
CONEC DE VERITAT NI DES DE LA VERITAT DEL MEU SER.

  • Puc dir que em conec profundament?
  • Puc dir que em conec de veritat?
  • Puc dir que em conec des de la veritat del meu Ser?

M’he de conèixer per conèixer l’altre. Això només és possible des de la profunda comprensió. És de Romano Guardini el principi fonamental de la comprensió de l’altre, que l’expressa així:

“El principi de cada comprensió radica en això: que un deixi lliure l’altre per ser allò que és, que no el consideri des de la mirada de l’egoisme, el qual prescriu com ha de ser l’altre, en funció dels propis interessos, sinó que el contempli amb els ulls de la llibertat, la qual sobretot diu: Sigues aquell que ets – i només a continuació: I ara vuldria saber com ets i per què”.

L’altre no se sent acceptat si el percebo i el tracto des d’una mirada egoista. Per poder-lo acceptar profundament, l’he d’entendre en profunditat, cosa que aconsegueixo si la meva mirada i escolta és totalment activa i acollidora. I per acollir-lo així, he de saber com és i per què és o es comporta així. Aquest pas és importantíssim perquè quan l’escolto activament, amb actitud de total empatia, aleshores em faig u amb ell-a. Si l’escolto amb aquesta actitud, m’assabento de les motivacions profundes amb les que els seus personatges es mouen i reaccionen. Fent aquesta escolta activa, entendré com és que l’altre és així i per què és així. Doneu-vos l’oportunitat de fer aquesta experiència d’ascolta activa total, amb la intenció i la motivació d’estimar-vos millor.

A més a més, aquesta escolta activa quan és recíproca, ens permet conèixer-nos recíprocament de veritat i des de la veritat.
És aquest coneixement a fons, el que ens permet afrontar els conflictes, les dificultats i relacionar-nos des del nou paradigma relacional de la reciprocitat.

Primer

  • Agafa l’esquema 3 i identifica i enumera trets característics, maneres concretes de com juga cada un dels teus personatges aquest joc d’opostos.

Segon                  Respon

  • A què jugueu?
  • És aquest el joc a què voleu jugar?
  • Com solen acabar aquests jocs?
  • Què us aporta aquest joc al vostre amor, a la vostra estimació?
  • Què us indica aquest joc?
  • Què esteu disposats a salvar en el vostre joc d’opostos?

ESQUEMA 4

EXERCICI 4                         JOC D’OPOSTOS DES DELS TEUS PERSONATGES

RESPON A LES PREGUNTES DE L’ESQUEMA 4
ESQUEMA 5                       REAPROPIAR-ME DEL PERSONATGE IDEAL

EXERCICI 5                         REAPROPIAR-ME DEL PERSONATGE IDEAL

RESPON A LES PREGUNTES DE L’ESQUEMA 5


1 DINÁMICA INTEGRACIÓN DEL PERSONAJE RECHAZADO

INTRODUCCIÓN (ESQUEMA 0)

OBSERVA EL ESQUEMA 0 Y REFLEXIONA EN LOS TEXTOS DE LOS AUTORES ALLÍ EXPUESTOS.
QUÉ TE APORTAN.

PREPARA LA EXPOSICIÓN SOBRE TUS PERSONAJES

Imagina que se te da la oportunidad de hacer una exposición de como eres tú. La gente que te venga a ver a la exposición, tiene la capacidad de contemplarte tal como eres por dentro. Para preparar tu exposición se conceden dos gracias:

·        La primera gracia te permite mostrar de ti al público aquel carácter, aquella cualidad, aquella característica de ti que más valoras, aprecias y deseas que los otros vean cuando visiten la exposición. ¿Qué rasgo, cualidad, característica eligees? ¿Cuál es la imagen que deseas se lleven de ti?

·        La segunda gracia te da la oportunidad de librarte de una vez por todas, de una característica, de una cualidad que quieres eliminar de ti, de tu carácter, de tu manera de ser… ¿Qué rasgo, característica, cualidad eliminas? ¿Qué rasgo no soportas manifestar a los otros? ¿Qué cualidad deseas que nadie vea cuando visite tu exposición?

Sé muy concreto. Encuentra una cualidad positiva y una negativa. Ejemplo:

1
YO RECHAZADO
2
YO IDEAL
No soporto la gente autoritaria
Me gusta ser muy servicial con todos

TRES IDEAS FUNDAMENTALES

1.  ¿Cómo es mi mirada a la pareja? ¿Qué mirada predomina: la de las expectativas o la del amor? Ejercicio: mis gafas.
2.  Nos debemos vivir en nuestra totalidad, para después relacionarnos con el otro y amarlo en la totalidad. No podemos vivirnos y amar en totalidad mientras no integramos  nuestros personarges (= consciente + inconsciente). Integrar nuestro yo en el “sí mismo” = en el corazón.
3.  Para poder integrarnos en totalidad, nos hemos de conocer de verdad y en la verdad. El conocimiento subjetivo lo podemos convertir en objetivo y conocernos de verdad gracias y a través del otro. El conocimiento interobjetivo solo es posible en el amor.  

ESQUEMA 1

EJERCICIO 1      LAS GAFAS CON LAS QUE MIRO LA PAREJA

Ejemplo de Yo Ideal: Necesidad irrefrenable de entrega servicial a todo el mundo.

Es la persona muy entregada a los otros, con una gran necesidad de hacer bien a los otros, con una fuerte vinculación afectiva, a través de la cual trata de recibir seguridad afectiva que necesita. La primera posición es la de salvadora. Aguanta mucho, no se permite expresar hacia fuera. Eso hace que se vaya cargando y se siente injustamente correspondida toda la entrega que ella da a los otros. Poco a poco va cargándose del sentimiento de víctima. Verdaderamente acaba sintiéndose así, hasta que un día explota, a la más mínima chispa de tensión. su explosión puede ser muy diversa, pero en el fondo siempre recae sobre alguien. Sin quererlo acaba siendo juez de la persona a la que hasta ahora ha tratado de servir pero no ha recibido de ella la respuesta que esperaba y cree que tiene derecho a recibir por todo lo que da. Después se sienten culpable y vuelve a empezar el ciclo. Vamos por partes:

1.   SALVADOR                    ¿Qué personaje se entrega tanto y para qué?
2.  VÍCTIMA                            ¿Qué personaje aguanta tanto y para qué?
3.  JUEZ                                  ¿Quién explota cuando ya no puede más y ataca a los otros?
4.  YO CONSCIENTE           ¿Dónde tiene lugar la acción del Yo consciente?

Ejemplo de Yo Rechazado: Conflicto con las personas autoritarias.

No soporto las personas que siempre mandan sobre los otros. Para mí una persona mandona es aquella que:
·        pretende organizar la vida del otros,
·        es incapaz de escuchar,
·        siempre da las culpas a los otros,
·        considera que aquello que ella piensa y hace es el correcto,
·        continuamente juzga y critica a las intenciones de los otros,
·        necesita marcar su territorio y que los otros se acomoden a ella y si alguien no está de acuerdo, el problema es suyo,
·        busca ser el centro de atención y se impone alzando la voz o ridiculizando a los otros,
·        es manipuladora y da argumentos para convencer de lo que quiere.

Primero

En el ESQUEMA 1 contesta cada uno de los recuadros. En el recuadro de la izquierda haz tu lista de lo que rechazas de ti. En el recuadro de la derecha haz la lista de que te encanta de ti.

Segundo                            

·        ¿Qué predomina?
·        ¿Qué haces con las cualidades que rechazas?
·        ¿Por qué rechazas todo eso?  (modelo educativo – yo rechazado)
·        ¿Para qué quieres todo lo que te encanta? (modelo educativo – yo ideal)
·        ¿Qué pone de manifiesto lo que rechazas y lo que te encanta? (tus personajes)
·        ¿Qué estás dispuesto a hacer con tus personarges?

ESQUEMA 2

EJERCICIO 2  REAPROPIARME DEL PERSONAJE RECHAZADO O VULNERABLE 

Comparte este esquema con tu pareja.

PASO 1: QUÉ SIGNIFICA PARA MÍ ESO?

·         Cada vez que trppiezo con esta situación, para mí eso significa que…
·         lo vivo como…
·         me siento como si…
·         tengo la impresión que…
·         Rellena el recuadro 1 del esquema 2

PASO 2: SÉ ESO AHORA Y AQUÍ

·         Por un instante date permiso para meterte dentro de este personaje que rechazas totalmente y sélo durante unos momentos. Exprésate así:
·         “YO SOY … (añade tu personaje rechazado, aunque te cueste) cada vez que…
·         siempre que alguien…
·         cuando se dice…
·         cuando se me obliga…
·         cuando se me impone…
·         Rellena el recuadro 2 del esquema 2

PASO 3: ¿CÓMO SOY YO CUANDO ME COMPORTO ASÍ, A MI MANERA?

·         Recuerda momentos concretos en que te reconoces así, aunque sea con formas diferentes, con matices diversos, pero en el fondo viene a ser el mismo…
·         YO SOY así cuando en la relación…
·         cuando alguien…
·         cuando me siento…
·         cuando intuyo que…
·         Rellena el recuadro 3 del esquema 2

PASO 4: ¿CÓMO ME RELACIONO Y TRATO LOS A OTROS CUANDO SOY ASÍ?

·         YO cuando soy así reacciono…
·         me relaciono con los otros…
·         trato a los otros… 
·         Rellena el recuadro 4 del esquema 2

PASO 5: ¿CÓMO ME SIENTO SIENDO ASÍ?

·         Cuando soy así, YO ME SIENTO…
·         Rellena el recuadro 5 del esquema 2

ESQUEMA 3

EJERCICIO 3                      AHORA ME CONOZCO UN A POCO MEJOR, PERO NO ME
CONOZCO DE VERDAD NI DESDE LA VERDAD DEL MI SER.
INTEGRACIÓN DEL JUEGO DE OPUESTOS

·        ¿Puedo afirmar que me conozco profundamente?
·        ¿Puedo afirmar que me conozco desde la verdad del mi Ser?

Me he de conocer para conocer al otro. Eso solo es posible desde la profunda comprensión. Es de Romano Guardini el principio fundamental de la comprensión del otro, que la expresa así:

“El principio de cada comprensión radica en eso: que uno deje libre el otro para ser aquello que es, que no le considere desde la mirada del egoísmo, el cual prescribe como debe ser el otro, en función de los propios intereses, sino que le contemple con los ojos de la libertad, la cual sobre todo dice: Sé aquel que eres – y solo a continuación: Y ahora quiero saber cómo eres y por qué”.

El otro no se siente aceptado si le percibo y le trato desde una mirada egoísta. Para poderlo aceptar totalmente, lo debo entender en profundidad, cosa que logro si mi mirada y escucha es totalmente activa y acogedora. Y para acogerlo así, debo saber cómo es y por qué es o se comporta así. Este paso es importantísimo porque cuando le escucho activamente, con actitud de total empatía, entonces me hago uno con el otro. Si le escucho con esta acctitud, me entero de las motivaciones profundas con las que sus personajes se mueven y reaccionan. Haciendo así, entenderé cómo es que el otro es así y por qué es así. Daos la oportunidad de hacer esta experiencia de escucha activa total, con la intención y la motivación de amaros mutuament.

Además, esta escucha activa cuando es recíproca, nos permite conocernos recíprocamente de verdad y desde la verdad.

Es este conocimiento a fondo, el que nos permite afrontar los conflictos, las dificultades y relacionarnos desde el nuevo paradigma relacional de la reciprocidad.

Primero

·        Toma el esquema 3 e identifica y enumera rasgos característicos, maneras concretas de cómo juega cada uno de tus personajes este juego de opuestos.

Segundo             Responde

·        ¿A que juego?
·        ¿Es este el juego que quiero jugar?
·        ¿Cómo suelen acabar estos juegos?
·        ¿Qué os aporta este juego a vuestro amor?
·        ¿Qué os indica este juego?
·        ¿Qué estáis dispuestos a salvar en vuestro juego de opuestos?

ESQUEMA 4

EJERCICIO 4                      JUEGO DE OPUESTOS DESDE TUS PERSONAJES

RESPONDE A LAS PREGUNTAS DEL ESQUEMA 4
ESQUEMA 5                       REAPROPIARME DEL PERSONAJE IDEAL

EJERCICIO 5                      REAPROPIARME DEL PERSONAJE IDEAL

RESPONDE A LAS PREGUNTAS DEL ESQUEMA 5