ELS 7 ASPECTES DE LA VIDA DE PARELLA

10 PUNTS PARA UNA SANA RELACIÓN

1 AFECTE - ESTIMACIÓ - VIDA AFECTIVA DE LA PARELLA

L'estimació i l'afecte no donar-los per suposats. És un valor que s'ha d'alimentar continuament i s'ha de sostenir madurant cada un la part que li correspon. Arribar a ser do per l'altre no és fàcil. Cal conèixer i ser conscient cada un de les etapes de la relació (des de l'enamorament, passant pel desensís, per les crisis i els conflictes de relació, fins a la reestructuració i la refundació de la relació.

L'aspecte afectiu és básic i cal fonamentar-lo molt bé perquè la parella avanci de forma constructiva. Només us anunciem un tema de cabdal importància com és ara el tema que anomenem "les ferides de ‘no amor’ que tothom porta (més o menys intenses o profundes) quan inicia la relació de parella.

Si no es tenen en compte aquestes ferides de ‘no amor’, condicionen moltíssim la relació, un cop s’entra en la rutina del dia a dia i en el desencís i ja no s’experimenta l’impuls de l’enamorament.  

2. COMPROMÍS

Un punt molt important pel que fa al COMPROMÍS és el tema de les DIFERÈNCIES. És molt difícil afrontar l’acceptació de l’altre diferent a mi, si no es forma bé cada persona en el tema de les DIFERÈNCIES.

Formar-se en aquest tema vol dir, aprendre a tenir clares les idees sobre què significa relacionar-se amb l’altre diferent a mi el qual o la qual SEMPRE SERÀ DIFERENT A MI, PER MOLT QUE TOTS DOS ENS ESFORCEM A SER CADA DIA MÉS PERFECTES.

Encara que aconseguíssim millorar i ser perfectes, sempre serem diferents. Per tant, acceptar l’altre vol dir ACCEPTAR algú diferent a mi. Viure la diferència NO com un defecte o amb resignació, sinó com la més gran gràcia i possibilitat de realització de tots dos.

No es tracta de ser persones UNIFORMADES segons un model, sinó de ser persones que s’uneixen i fan el COMPROMÍS de tendir a la UNITAT, malgrat la diversitat de l’ego-caràcter de cada un. Som diferents en les formes, però igual en humanitat.

Entendre i viure això requereix un treball profund de formació, diríem antropológica.

3. FORMACIÓ

Ho dieu molt bé i molt clar. Formació element bàsic, a tots nivells. En alguns casos aquesta formació cal entendre-la a nivell de creixement personal partint de bases psicoafectives força integrades. En altres casos aquesta formació ha de consistir en posar bases sanes a la relació, quan la persona ha experimentat profundes ferides de ‘no estimació’ a la infància. La parella mai no pot suplir i ser tapaforats de les mancances i ferides afectives que l’altre ha patit a la infància. Cal sanar mentre es va fent camí junts.

Per tant, la formació sempre és necessària ja sigui a nivell de cursos, xerrades, grups a partir d’uns mínims d’integració psicoafectiva, però és molt més necessària quan aquests mínims no hi són o les ferides de ‘no amor’ condicionen la relaciò actual de l’adult. En aquests casos la formació ha de començar gairebé amb un teràpia.

4. COMUNICACIÓ

Element bàsic de la relació de parella. Aprendre a comunicar a diversos nivells, segons capes de comunicació.

No tot és comunicació. La regulació de la comunicació o la comunicació de qualitat és el diàleg. Cal aprendre a dialogar.

Sobre la comunicació s’estructura gran part de la vida sana o malalta de la parella, en funció de com sabem comunicar-se i dialogar.

5. LA GRAN FAMÍLIA I ELS AMICS

És el tema de la parella oberta o tancada en si mateixa. Important revisar els lligams amb l’entorn.

Sense més comentaris.

6. BIOGRAFIA FAMILIAR

En aquest tema assenyalem un punt important a tenir en compte: Com la parella es relaciona amb les respectives famílies d’origen i quina influència deixen que la respectiva família d’origen tingui en la seva relació de parella, en la família que ells formen de bell nou. En casos conflictius, sempre la nova família que es forma, té prioritat sobre la família d’origen que sigui generadora de conflictes o de neuras.

L’altre punt important és donar informació i formació referent a COM LA HISTÒRIA PERSONAL DE CADA UN INFLUEIX EN LA HISTÒRIA FAMILIAR QUE COMENCEN JUNTS. Áquí considerem important que s’afronti la relació de parella conscient de quina és la biografia persona de cadascú. Per ajudar-se a créixer i a madurar junts. No donar per suposat que el temps ha arregla tot. Fals. Amb el temps les neuras que no es treballen, es projecten en la relació amb l’altre i això saboteja la relació.

7. TRANSCENDÈNCIA I SENTIT

Totalment d’acord amb què el sentit transcendent es treballi, es tingui present i formi part del camí de creixement de la parella.

Aquí entenem que també hi ha d’haver un cert grau de formació bàsica, teològica i espiritual que sostingui el per què i el per a què en moments de crisis, dolor, sofriment i conflictes.

8. TEMPS LLIURE COMPARTIT

D’acord amb el que plantegeu. Sense més comentaris

9. ORDRE MATERIAL

Els temes materials de la llar són tan importants com els temes de valors i espirituals i transcendents.

Aquí creiem important valorar el fet que tots col.laborin a què la llar sigui un lloc acollidor, on ningú hagi de marxar fora per buscar el que a casa no troba.

10. CRISIS I DIFICULTATS

Són el termòmetre de la qualitat de la relació, del nivell de maduresa tant psicoafectiva com espiritual.

Són el termòmetre de l’equilibri o el desequilibri de la relació; de l’ordre o el desordre amb què es viu la relació; del grau d’igualtat o desigualtat amb què es viu la relació; dels criteris que sostenen o bloquegen la relació, etc.

Són indicadors del que cal treballar, sanar, afrontar, millorar, reconduir, etc.

EDUCAR LA RELACIÓ DE PARELLA AL VOLTANT DE L’AMOR

Segons el nostre parer i experiència creiem molt important formar i ajudar les parelles que acompanyeu al matrimoni entorn d’un plantejament integrador, des del punt de vista cristià.

És un plantejament que abans que psicològic i espiritual és antropològic-relacional. És a dir, a voltant de la persona en relació. Quin valor ens donem com a persones?

El valor integrador de la persona per excel.lència és l’amor, l’estimació. Quan la persona se sent estimada, s’obre i està disposada a tot. AL contrari, es tenca, es protegeix i es posa a la defensiva. Aquesta actitud de tancament neurotitza la persona i l’ego-centre en si mateix.

Per tant l’element integrador bàsic per afrontar la relació de parella considerem que és l’amor. Un amor que ha de madurar, però que des del primer moment ha de ser l’eix de tot el procés.

Els 10 punts que exposeu són importantíssim i hi estem totalment d’acord. Nosaltres creiem que es podem resumir en 7 aspectes bàsics a tenir en compte.

Molt important!!!

Mirar aquests 7 aspectes des de la perspectiva antropològica de l’AMOR.

Ens expliquem una mica millor.

Que l’amor sigui l’eix integrador de tota la vida de la parella vol dir fonamentar tots aquests aspectes en l’amor; vol dir enfocar-los tots des de l’amor, com expressió de l’amor; vol dir il.luminar-los des de l’amor, mirar-los, enfocar-los, plantejar-los, afrontar-los des de la perspectiva de l’amor. De forma que tot giri al voltant de l’amor que cada un vol madurar, i donar a l’altre, no tant des de l’amor que cada un espera rebre de l’altre.

Per una parella cristiana, com és el cas que us ocupa, aquest amor integrador, és DÉU AMOR, manifestat en Jesús, ensenyat per Jesús, el qual posa el llistó de fins on és possible madurar en l’amor autèntic: fins a donar la vida per l’altre. D’aquesta manera Deu Amor és el referent del vertader amor de la parella.

1. DÉU ÉS EL BÉ (VERMELL).

Partim de la realitat amb la que cada parella es troba quan comencen a fer camí junts. Amb què es troben?

Es troben dues persones que s’han enamorat i s’estimen i volen fer un camí junts, volem formar una família.

Al darrera del primer enamorament es trobem, però i molt aviat, amb la realitat de la respectiva BIOGRAFIA PERSONAL, és a dir, amb les seves neuras, amb les seves llums i ombres, amb les il.lusions i amb la realitat del desencís, quan l’ego-caràcter de cadascú es troba amb les contrarietats de l’altre.

Aquesta primera realitat, es posa de manifest molt aviat. Aviat salten xispes. Algunes comencen a encendre un foc que sovint es vol apagar tirant-t’hi més llenya. Sovint la situació pot arribar al “vermell roent”.

Si l’amor i l’estimació és l’eix, és el criteri i el valor que es vol salvar per damunt de tot, és aquest amor el que dóna el sentit i la força perquè cada un afronti la seva biografia personal des del que cada un ha de treballar, sense voler que sigui l’altre qui ha de canviar. Aquest amor porta a cadascú a voler veure les respectives ferides de ‘no amor’ que ha de sanar perquè l’altre se senti bé en la relació. Quan cada un es mira a si mateix per sanar allò que li cal sanar, és l’acte d’amor més honest per començar a avançar amb confiança i seguretat, contrari al cansament que suposen les exigències, les manipulacions, les culpes que l’altre projecte en la parella, els jocs psicològics perquè l’altre s’acomodi a les meves expectatives, etc.

Aquest primer treball de presa de consciència de la pròpia biografia personal l’identifiquem amb el color vermell, que quan es mira des de l’amor, forma part de procés de creixement i de maduració de cada persona. Com qualsevol color, forma part de la llum, la qual quan es refracta en un prisma ho fa en els set colors de l’arc de sant Martí.

El vermell és el color de la vida divina, entesa com a energia, com a VIDA que unifica, com a economia, com a bé suprem: DÉS ÉS EL BÉ.

Es tracta de veure i enfocar la història personal de cada un des de la perspectiva de com Déu, en el seu AMOR veu i estima cada membre de la parella. Déu mira cada un amb amor, sigui com sigui, es trobi com es trobi, es trobi en la fase que es trobi, sempre el mira amb la capacitat de sortir endavant. Aquesta mirada d’amor de Déu, és una mirada que no jutja sinó que dóna confiança i estimula a afrontar les ferides de ‘no amor’ per punyents i profundes que siguin. La Resiliència demostra que això és possible.

El tema del COMPROMÍS, el veiem dintre d’aquest mateix color vermell. El COMPROMÍS de viure junts, fent camí cap a la unió. Es tracta d’un camí de comunió en l’amor.

Seguint amb la imatge visual de l’arc de St. Martí, el raig de llum és un de sol. Quan es refracta ho fa en colors diversos. EL raig de llum per a nosaltres és aquest AMOR DE DÉU que ens sosté, ens sana, ens dóna sentit i ens integra.

2. DÉU ÉS EL QUE ÉS (VERD).

Si agafem el temps lliure compartit, per a nosaltres és el color verd. Vist des de l’amor tot el que es comparteix, el lleure, el descans, les estones d’esbarjo, de família, de relaxament familiar, les amistats, tot el que ajuda a recuperar la salut i a mantenir-la, també quan la salut manca, ho veiem des de l’amor. És aquest amor el que procura que l’altre es trobi bé, que descansi, que recuperi forces quan ho necessita, que recuperi la salut quan manca. Però la salut no només és la del cos, també la de l’ànima, la de l’esperit. La màxima salut és quan fem possible la vida de Déu en la família, en la relació de parella. Quan l’amor fa possible que l’altre se senti acollit, escoltat, recolzat. Aleshores aquesta estimació fa que Déu es trobi bé en aquella parella, en aquella llar, en aquella família. El verd és l’amor que sana.

3. DÉU ÉS TRINITAT = HARMONIA (BLAU).

L’aspecte material, l’ordre de la casa, l’harmonia externa de la llar, són expressió també de l’amor. Des de quan la parella escull conjuntament els mobles, els colors, etc. que els ha de fer sentir a gust, fins a la neteja, les tasques compartides de la llar, tot es pot viure des de l’amor com a eix integrador. Déu per si mateix és harmonia, equilibri, serenor, pau, benestar... Quan la parella no se sent a gust amb l’entorn físic de la casa, han de mirar què els  trenca l’equilibri, l’harmonia. Quan ho parlen i s’ajuden a adonar-se, el podem restablir a imatge de l’equilibri que és Déu. Com se sentiaria Déu si visqués amb nosaltres? Què ens impedeix o ens dificulta l’harmonia? Què ens desequilibra i ens desestabilitza? Per a nosaltres l’equilibri és el blau.

Què projectem cadascú del nostre interior que genera desequilibri? L’harmonia exterior és reflex de l’harmonia interior. Què hem d’ordenar cada un en el nostre interior per no projectar disharmonia a l’altre, a l’entorn?

Si aquest plantejament es fa des de l’amor, per salvar l’amor per damunt de tot, aquest amor s’assembla a Déu que és equilibri i harmonia. I a on hi equilibri i harmonia, tots dos s’hi troben bé, a gust i no tenen necessitat de buscar fora el benestar que tenen dintre.

4. DÉU ÉS U (VIOLETA).

Tot aquest plantejament comporta prendre’s la comunicació i el diàleg de forma seriosa i com un element bàsic i molt important. Comunicar comporta voler-ho fer per construir i sostenir la relació sana de la parella. Això vol dir generar confiança, donar confiança. Vol dir fidelitat a l’amor.

La comunicació nosaltres la veiem reflectada en el color violeta. El diàleg té la força de generar unió, sensació de família, seguretat en l’estimació. I l’estimació dóna seguretat.

Però dialogar i comunicar també cal fer-ho per amor i des de l’amor i per generar i mantenir el foc de l’amor. Sense diàleg és molt difícil salvar l’amor.

Si cal aprendre a dialogar, es fa per amor, per salvar l’amor, perquè si l’amor es fereix, tota la relació trontolla.

La comunicació es fonamenta en la confiança, la transparència, la sinceritat, la fidelitat, el desig de mantenir la família per damunt de tota altra necessitat egocèntrica.

Dialogar vol dir disposició a revisar junts; vol dir aprendre a “saber perdre” per construir relació; vol dir aprendre a fer-se u amb l’altre; a deixar les pròpies idees per salvar per damunt de tot l’amor. Vol dir afluixar el propi egoncentrisme per potenciar l’altre i de retruc tots en surten beneficiats.

5. DÉU ÉS LLUM (ANYIL).

La formació vista de l’amor, suposa estar al dia, preparar-se, informar-se i formar-se per ser útil, per fer millor bé, per tenir recursos per afrontar millor la realitat, la vida de parella, els problemes i els conflictes quan sorgeixen.

La formació és la germana petita de la saviesa.

Nosaltres identifiquem la formació i la saviesa amb el color anyil.

La formació capacita. Però la principal capacitació ha de ser l’amor. EM formo per estimar millor, per viure millor l’estimació a la parella.

En formo no només perquè a mi m’agrada, no per ser més (això seria engreixar l’ego que després passa factura quan vol sobresortir). Em formo per amor, per ser més savi en l’amor i en la capacitat d’estimar. Per saber estimar millor.

Això vol dir discernir i deixar allò que no necessito saber per fer allò que necessito per estimar millor.

6. DÉU ÉS AMOR (TARONJA).

Les relacions amb l’entorn, amb el altres, amb la família, amb els amics és una part de l’equilibri que s’ha de tenir.

Per a nosaltres aquest aspecte de l’amor és el color taronja.

L’amor vist des del taronja busca el bé de l’entorn. Busca el bé de la parella en relació amb l’entorn. Aquest amor des del taronja mira fora, sense descuidar-se de mirar dintre. És un amor que sorgeix de dintre, de l’harmonia interior, passa per la parella, pels fills, per la família i es comparteix amb els de fora, quan toca, i es cultiva dintre quan no toca. Aquest amor també es nota en l’equilibri.

Quan hom viu molt cap enfora, cal preguntar-se per a què, què busco que no trobo dintre, a casa, en la parella. Què em passa i què ens passa.

7. DÉU ÉS ESPERIT (GROC).

El transcendent és l’aspecte que cuida la relació amb Déu. Tot el que afecta la vida humana, afecta a Déu.

Aquest color per a nosaltres és el groc. Déu és amor i és harmonia. L’amor de Déu que Ell dóna, demana correspondència. La parella que cuida la relació amb Déu, cuida la qualitat de l’amor.

La màxima qualitat de l’amor és aquell que s’aprèn de com Déu ens estima. Aprendre a estimar com Déu, és un repte possible, amb la seva gràcia.

El groc és el color de l’amor integrador per exel.lència.

SÍNTESI

Un criteri per saber si la parella viu harmoniosament l’amor és si experimenta l’equilibri com un element de serenor, generador de pau i de benestar. Quan experimenta malestar, cal que es preguntin què ens genera desequilibri o què ens desestabilitza, o com jo genero desestabilitat i malestar. I després cal tenir el coratge i la humilitat de reconèixer la part pròpia generadora de desequilibri i malestar. Quan el desequilibri es gran o profund, a vegades cal demanar ajuda de fora, a vegades al director espiritual a vegades al professional, quan hom o la parella no se’n surten tots sols.

Les crisis i dificultats són el senyal d’un amor precari, immadur, tancat en si mateix. Les crisis i les dificultats són el color negre. Tenen el seu sentit. Indiquen la llum que ens manca i que hem de buscar per damunt de tot. Indiquen l’amor que cal madurar, exercitar, viure, fer créixer.

Mentre que l’estimació, l’amor que madura i es viu cada cop amb més generositat és la síntesi de l’arc de St. Martí. És la llum, és el color blanc.

En definitiva, les persones vivim bé en l’equilibri i l’harmonia. Vivim malament en tot el contrari. Patim quan en la relació no trobem aquell amor que ens fa sentir segurs. Fugim del patiment i del sofriment. El pitjor sofriment, l’arrel de tot sofriment és la manca d’estimació.

Per això, cal que la parella centri el seu procés de formació de parella entorn de l’amor, salvar per damunt de tot l’amor, jugar-s’ho tot per l’amor.

L’amor ha de ser la llum que guia i sosté tots els esforços. Cal invertir en amor.

Veure tota la relació de parella des de l’òptica de l’amor és apostar per la vida, per la felicitat, pel creixement, per l’autorealització...

En definitiva aquesta és la nostra experiència i la nostra aportació. Creiem en la importància i la necessitat de treballar en la persona en relació, perquè és en la relació on la persona creix i madura o es bloqueja i és infeliç. Però la relació necessita un eix amb un sentit. Aquest el trobem en l’amor. No un amor qualsevol, no un amor purament natural, sinó en l’amor que té l’arrel en Déu Amor, el qual, perquè és Amor, és Trinitat que s’ha encarnat en Jesús.

Per entendre millor l’amor de Déu encarnat, ens és molt útil servir-nos de la metàfora del raig de llum blanca que quan travessa el prisma es refracta en set colors. Aquesta analogia és força pedagògica per entendre com l’amor es converteix en llum quan deixem que filtri en totes les realitats de la vida humana i de la relació de parella. Aquest amor té la força de transformar la persona i té la capacitat de donar-li el sentit més profund i integrador.

Cal, però, que l’amor natural es deixi il.luminar per l’amor sobrenatural. I perquè això sigui possible, s’ha de començar per formar les parelles donant-te’ls conceptes clars, encara que profunds.

L’acompanyament de parelles a la nostra consulta, quan ens exposen els seus problemes, les dificultats en la seva relació i en la manca de comunicació, ens fa pensar en la necessitat d’una formació àmplia, que els prepari per ser persones sanes i integrades, a fi d’esdevenir millors pares.

El curs que des de fa uns anys impartim amb comunitats religioses, és una experiència aplicable a la petita comunitat de dos, que és la relació de parella, abans de convertir-se en família. La responsabilitat és gran. Aquest curs, que consta de 12 sessions, permet fer un procés seriós al llarg de dos anys, temps mínim per assimilar els continguts i l